Per últim i, de manera transversal, una de les barreres més significatives i que respon a la visió esbiaixada i equivocada que es té d’elles, és la manca d’accés a l’educació sexual i a l’atenció mèdica adequada. Per això també és essencial que els/les professionals de la salut i dels serveis sociosanitaris estiguin capacitats i capacitades per abordar les necessitats sexuals de les persones amb discapacitat i brindar-los un ambient segur i respectuós. Els serveis residencials i ocupacionals han de plantejar-se el seu posicionament davant la sexualitat i elaborar protocols d’actuació davant qüestions com ara el respecte a la intimitat i facilitar programes d’educació en sexualitat adaptats als perfils de les persones per les quals treballen. Per altra banda, els serveis d’atenció mèdica han de ser inclusius i han de considerar la diversitat de les experiències i els cossos de les persones amb discapacitat.

Treballar com a psicòloga responsable del projecte innovador “Dret a la Sexualitat”, fruit de la col·laboració entre la Fundació Astres i la Fundació Can Gelabert, oferint suport a persones amb discapacitat en l’àmbit de la sexualitat, m’ha requerit la combinació de: coneixements especialitzats, competències bàsiques com l’escolta activa, l’empatia, planificació i flexibilitat, vèncer temors, gestió emocional, desafiaments, formació constant…És un procés que em demana cada dia temps, paciència i una comprensió profunda de la complexitat de la sexualitat humana en totes les seves manifestacions, deixant de banda els meus prejudicis i creences personals, per així acompanyar de manera incondicional d’acord als desitjos de cada persona.

Per últim, destacar que només s’assoleixen els objectius si es forma equip amb persones ateses, famílies i professionals de suport. Avancem?